L’any 1899 Sóller estava en un procés de transformació total. Es passava d’una societat agrícola, amb una estructura caciquil, antiga i anquilosada a una societat moderna, industrial, associativa i europea. El culpable d’aquesta gran transformació inèdita a la resta de l’illa de Mallorca i molt escassa a la resta de l’estat tenia un nom propi. Citrus Sinensis. El taronger  amb majúscules.


El cultiu intensiu d’aquest petit arbre a mitjans de segle XIX unit als problemes orogràfics de la vall de Sóller i als avantatges geogràfics del port de Sóller, feren que els habitants d’aquesta petita vall de la Serra de Tramuntana sortissin a la mar i atraquessin els seus vaixells a València, Barcelona, Port Vendres, Cette, Marsella…

Tragí de mercaderies, tragí d’idees, tragí de coneixements, d’iniciatives, d’empreses. Setmanari Sóller, Círculo Sollerense, Foment de Cultura de la dona, Defensora Sollerense, La Unión, Tren de Sóller, el Gas SA, Banc de Sóller, Naviliera Sollerense, Can Bach, La Solidez, Can Buví (teixits, rajoles, teuleres, cimenteres, calatraves…) tot un cúmul d’iniciatives culturals, de transport, industrials i, està clar, també agrícoles.

 El 1899 el pare “Busquera” Josep Rullan i Mir tenia clar que la unió feia la força i va sembrar una llavor, una llavor que 120 anys després és l’arbre que aguanta l’agricultura a la vall de Sóller i per extensió a gran part de la serra de Tramuntana.

 Els cimals d’aquest arbre han crescut i han aguantat tempestes, sequeres, calabruixades, sol i ombra, malalties i carències, però també abundor i bon temps, els cimals d’aquest arbre són els hereus i els gestors de moltes de coses i com a hereus, tenen moltes de responsabilitats:

  •  Amb l’economia de la Serra, donant feina directament a 26 persones, 350 socis i cents d’usuaris entre clients i proveïdors (els projectes no existeixen sense les persones).
  • La transformació industrial. La cooperativa està obligada a posar-se a l’avantguarda de la tecnologia alimentària i de les certificacions que donen seguretat als consumidors. ISO 14.001, IFS són segells necessaris i que les hem d’aconseguir. Amb la transformació dels productes es dóna un valor afegit que incideix directament a la renta del pagès.
  • La comercialització. Hem d’anar a vendre als mercats, hem d’escoltar el que han de menester i hem de satisfer al consumidor, al comerciant i a la societat, és molt important aconseguir la qualitat “10”, el reconeixement dels nostres productes i l’acceptació dels usuaris.
  •  La gestió del territori. Territori únic en el món i això ho diu la UNESCO i els gestors més importants d’aquest territori són els pagesos que conreen els horts i els olivars amb una orografia que desafia a les normes més elementals del cultiu modern, aquestes normes per ser rendibles són: latifundisme, mecanització, automatització de processos, rapidesa en la collita. Res d’això es compleix a la vall de Sóller, tenim petites propietats, hem de collir molts de pics amb mètodes preindustrials, els tractors no arriben per tot, de fet hi ha llocs, com el Barranc de Biniaraix que encara no ha arribat la roda, així i tot, collim les olives i guanyam premis als millors olis, llauram, regam i collim taronges i llimones, pasturam les garrigues i els cingles, i gestionam la caça i la llenya.
  • La gastronomia. Hem recuperat receptes perdudes en la nit del temps, fruit de la saviesa dels nostres avantpassats i les hem donat el valor que es mereixen, olives de taula, confitures, olis. Els tresors de la nostra gastronomia i els pilars de la dieta mediterrània. Volem escoltar les noves generacions de cuiners sortits de les nostres escoles i universitat, les hem de menester per desenvolupar nous aliments i nous productes per no deixar mai de sorprendre al consumidor.
  •  L’I+D+I. Dos tècnics vetlen els processos industrials de la nostra casa, implanten noves tecnologies de sembra, poda, adob i maneig dels nostres horts i olivars, la qualitat comença al bell mig del sementer, a la marjada, amb la cura, la saviesa i la formació del pagès puntal i principal protagonista de tot el procés.
  • La preservació de la cultura pròpia de la nostra illa i de la nostra muntanya. La cultura es troba arrelada a la terra i no hi ha ofici més arrelat a la terra que el de pagès, l’ofici de pagès és una forma d’entendre la vida i la seva pervivència és una forma de garantir el futur cultural i identitari d’una societat com la mallorquina.
  • Els elements etnològics, marges, marjades, torrentons, albellons, fonts, qanats, rescloses, síquies, tanques, bardisses, sestadors… tots aquests elements ja no existirien (i possiblement ni els seus noms) si no hi hagués pagesos, que talment fa mil anys, les segueixen emprant i traient profit d’ells, el pagès és el depositari d’un llegat agrícola etnològic i toponímic que es perd en la nit dels temps.
  • El paisatge humanitzat declarat patrimoni de la humanitat. Poques vegades l’acció de l’home en el medi natural el millora, i si a n’això hi sumem un paisatge natural de per si difícil de millorar ens dóna com a resultat el miracle de la Serra de Tramuntana i, els gestors de què perduri, es conservi i es revaloritzi és el pagès.
  •  La sostenibilitat ecològica. El segle XXI és clau pel desenvolupament i la perpetuació de la nostra societat, per això la cooperativa ho té clar, productes de km “0”, oli ecològic, agricultura integrada com a pas previ a l’ecològica, control i assessorament amb productes fitosanitaris el menys agressius pel medi ambient, … Són alguns dels fronts on es fa feina.
  •  I la cohesió social. A una societat d’economia terciària s’ha de reclamar el paper de la pagesia perquè aquesta és necessària per mantenir el mateix equilibri de dita societat. Sabem que no podem donar menjar a tot Mallorca però també sabem que qui consumeix els nostres productes se sent especial, perquè no és un oli o una taronja o una oliva trencada, són segles d’esforç, d’inventiva, de tradició, d’innovació en definitiva de feina ben feta.
  • La cooperativa ha d’obrir les seves portes de pit en ample perquè la societat sigui conscient del que representa la pagesia i al mateix temps la pagesia sigui conscient de la responsabilitat del llegat agrícola, cultural, paisatgístic, etnològic, gastronòmic, econòmic, ecològic i de cohesió social que representa la feina que fa i el territori que gestiona.

Hem de tenir ben present que la cooperativa és l’eina per transformar i servir. El fi és el pagès que tengui una renta digna, que se senti orgullós de la feina que fa, del que representa i del que té cura i que garanteixi el traspàs d’aquest llegat a generacions futures.

Moltes gràcies per deixar-me presidir aquesta institució.

Miquel Gual Pons

Soci 2014.

Extret del llibre: “El cultiu dels cítrics a la Vall de Sóller”